No cal dir que són moltes les qüestions que han quedat sense tancar en la classe sobre la policia. També són moltes les preguntes que no ens hem fet i que hauria calgut fer-se si és que volem pensar de manera al més radical possible.
Per exemple:
- Quin és l'ordre social que ajuda a preservar la policia?
- Existeix una primera violència que ha de ser controlada? No fóra millor preveure que sorgís?
- Tret dels casos patològics (si és que n'hi ha), no és aquesta primera violència fruit de les desigualtats socials?
- És pensable un ordre social sense necessitat de repressió de la violència no institucional?
- Es pot justificar la violència en alguns casos?
Un primer pas en el pensament és plantejar-se preguntes. Un segon pas consisteix a esbrinar si les preguntes que ens plantegem o els problemes que ens sorgeixen són reals o imaginaris. En el tercer pas cal provar de respondre a algunes preguntes i per fer-ho no és mala idea llegir alguna cosa. Per exemple, sobre la policia (i sobre moltes altres coses) és recomenable "La República" de Plató (en parlarem les properes setmanes) i sobre la necessitat d'ordre i els, així anomenats, "aparells repressius" és ineludible "Vigilar y castigar" de Michel Foucault.
[Els comentaris són benvinguts. Si assistiu al curs, identifiqueu-vos, sisplau).
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Crec que la funció de la policia és preservar l'ordre establert per les lleis del país en qüestió. I la única manera que se m'acudeix per fer-la desaparèixer com a institució és que tothom compleixi les lleis, sense que calgui ningú "castigant" aquells que se les saltin.
No sé de què depen que hi hagin algunes persones amb tendència a ser delictius i altres que no. En qualsevol cas, la primera forma de delicte que em ve al cap té a veure amb la violència que, precisament, comentes que els policies utilitzen per tal de preservar l'ordre que hi hauria sense ella.
Per tant, jo començaria per reformular les preguntes inicials, qüestionant-me, en primer lloc, què és el que ens fa ser violents, i a partir d'aqui, mirar d'evitar-ho.
Diria que la violència és el primer impuls, el recurs més ràpid i més fàcil d'utilitzar, quan es planteja un problema la solució del qual no tenim a l'abast. Qualsevol altre reacció requereix haver passat per un moment de reflexió, i entenc que en alguns moments (desesperació, nerviosisme)sigui dificil de dur a terme.
Així doncs, potenciar la reflexió i per tant, el pensament, per poder accedir-hi en qualsevol moment i així exercir tant el control del propi cos, com una solució més vàlida i duradora (la violència només soluciona les coses en el moment immediat), sembla resoldre en part el problema de la violència com a primera reacció.
Publica un comentari a l'entrada