Maquiavelo
El Príncipe
CAPÍTULO XXV
DOMINIO QUE EJERCE
No se me oculta que muchos creyeron y creen que la fortuna, o dígase
(http://www.laeditorialvirtual.com.ar/Pages/Maquiavelo/Maquiavelo_ElPrincipe.htm#cap25)
Introducció al pensament polític (2007/2008)
Daniel Gamper
Comentari sobre el concepte de fortuna de Maquiavel.
La fortuna, el destí, l’atzar, tot és el mateix. Aquest concepte és fruit de la nostra manera de veure el món, car la fortuna és el que inclina les circumstàncies que ens envolten de manera favorable o desfavorable pels nostres interessos conjunturals. Però com que podem preveure el que succeirà, car a la història trobem un munt de situacions similars a la nostra, podem també preparar-nos per les catàstrofes que és probable que succeeixin. Els polítics, per tant, han d’estar atents a totes les eventualitats imaginables i han de triar de quines volen protegir-se –a si mateixos i al poble que governen.
Els governants han de practicar una forma de saviesa, que, a diferència de l’episteme platònica, és molt flexible i té una orientació exclusivament pràctica. Plató es manté en l’aspiració a una ciència del bon govern de les ciutats, Maquiavel ofereix consells circumstancials per als prínceps que volen enfortir les seves ciutats i el seu propi prestigi. La política no és doncs una ciència. El polític, el príncep en el cas de Maquiavel, és a dir, el que governa un principat i no una república, pensa més en termes estratègics de supervivència que en termes normatius sobre els drets individuals. No cal que el príncep pensi sempre el mateix i actuï sempre d’acord a un model preestablert. Tampoc no ha de sentir-se lligat per la fidelitat a uns principis morals intransigents. Aquest lligam amb una ciència o amb uns principis condiciona l’acció del Príncep i no li permet d’atènyer el seu objectiu: assegurar el seu principat en contra dels múltiples enemics i enfortir-lo bo i conquistant altres pobles o aliant-se amb els veïns. Només si acompleix aquests reptes, es podrà mantenir en el seu càrrec de governant, que és l’altra finalitat que persegueix. Quin objectiu és prioritari? Crec que la pregunta no és correcta. En realitat, el Príncep no pot tampoc decidir quin és l’objectiu més important, perquè un porta a l’altre i a l’inrevés, i no pot perquè es troba permanentment assetjat per mil i una contrarietats i ha d’arreglar, mentre navega, el vaixell que condueix. Si s’enfonsa l’un, s’enfonsa també l’altre.
1 comentari:
Publica un comentari a l'entrada